“El bon disseny fa que es visqui millor”
EL PUNT BARCELONÈS NORD
31-01-1996
Ricard Ruiz
Ens rep en el seu estudi, ampli, net i clar, com si l’hagués endreçat per sotmetre’l a la revisió més severa. Joan Pedragosa, badaloní de naixement i barceloní d’adopció, ha anat decorant el sostre del lloc on treballa amb els seus mòbils, que vesteixen l’espai amb moviments tan lents i harmoniosos com els d’una melodia d’Erik Satie. Tal com assegura l’entrevistat, les estructures mòbils que ha anat fent són capaces de trencar per elles mateixes la monotonia dels espais més buits i rectilinis. Amanyagat pel moviment gairebé imperceptible de peçes d’aire cubista o amb cert ressó mironià sospeses de varetes i cables, Pedragosa s’enfronta a l’entrevista amb la mateixa polidesa i pulcritud amb què treballa i crea des de fa força temps.
Es defineix com a dissenyador o com artista?
Estic travessant un període de transició. Podríem dir que encara que jugo amb els dos àmbits, no me n’he casat de cap definitivament.
Li sembla correcte considerar el disseny com el vuitè art?
Rotundament, sí. El bon disseny ha creat una forma de viure, ha fet que la gent cada cop visqui millor.
Quin paper atribueix al disseny dins de les arts plástiques?
El principal és crear funcionalitat, fer servei. El disseny tè una funció específica: servir i donar benestar. Amb tot, si es dissenya un objecte visual o decoratiu també ha de donar satisfacció observant-lo.
Què li va reportar la seva estada a Lausana?
Hi vaig adquirir la meva futura personalitat professional, quant a síntesi gràfica, quanta l’aplicació d’elements nous... A Lausana vaig treballar com a responsable de creació d’un prestigiós estudi de disseny. L’estada a Suïssa em va permetre avançar-me al que es feia aquí: em va aportar una acceleració professional crucial.
Més que el seu viatge a Alaska?
Bé, això va ser també important, encara que en la direcció de la sensibilitat. A Alaska em va captivar la grandiositat. Allà vaig comprendre com pot ser de gran un espai obert.
El seu art té lligams amb la naturalesa?
Sí. Intento explicar la síntesi i la naturalesa.
Creador de mòbils
Quines tendències influeixen en el Joan Pedragosa de 1996?
Soc sobretot, un constructivista. Aquesta és una tendència fonamentada en l’estilització
de les línies. Parlar de constructivisme és parlar d’arquitectura, de funcionalitat.
El seu art és més idoni per a espais interiors o esteriors?
En aquest moment faig més mòbils d’interiors, encara que en la meva producció també
hi ha treballs per a exteriors.
Això obeeix a alguna raó especial?
Sembla que avui els mòbils d’interior són una feina molt més factible a l’hora de produirla i poder-la comercialitzar.
Què fa diferent un mòbil interior i d’un altre destinat a l’exterior?
Els materials, sobretot. El mòbil d’exterior ha d’estar construït amb materials molt més
consistents que resisteixin les inclemències del temps.
Què pretén expressar amb la seva producció de mòbils?
Busco la sensació de tranquil·litat: els mòbils proporcionen relaxament a qui els contempla.Dins una cambra totalment buida, per exemple, un mòbil ofereix un punt de força important.
En la seva feina ha creat escola?
Tant de bo que fos així! Encara que en realitat, l’art quinètic és molt nou. Va ser a partir
de l’any 1985 que vaig començar a treballar amb mòbils.
Es membre fundador de l’Agrupació de Grafistes del Foment d’Arts Decoratives. Li
sembla avui encara una eina interesant?
Sí. totalment. Crec que la seva trayecyòria ha estat magnífica i ha donat un prestigi a
la professió que abans no tenia; ha consolidat totalment la tasca dels dissenyadors a Catalunya.
I com quantificaria el seu treball en el FAD?
Totalment satisfactori. A més a més, el premi FAD que se’m va atorgar em va esperomar per fer la meva feina amb més ganes.
Als seus 65 anys, no es veu superat per la mateixa evolució de les tendències ?
Res d’això. A hores d’ara, em trobo en plena maduresa creativa, molt més preparat que
en qualsevol altre moment de la meva vida professional. Tinc una cartera molt àmplia de plojectes i la meva única ambició és seguir creant i experimentant.
Un creador poc conformista i obsessionat per no resignar-se Joan Pedragosa i Domènech va néixer el 1930 a Badalona, encara que per raons de feina va traslladar la seva residència i el seu estudi professional a Barcelona.
Ha estat professor de plàstica publicitària a l’Escola Massana i de coneixement del volum a l’Escola Elisava. És membre fundador de l’Associació de Grafistes del Foment d’Arts Decoratives (FAD), amb la qual ha col·laborat molt estretament. El 1968 el FAD va atorgar-li la seva màxima distinció, el Delta de plata, per premiar-li un disseny industrial. Ha col·laborat, dins de les arts plàstiques, amb Joan Perucho, i ha realitzat reexits treballs de cartellisme, com el de la XXVIII Fira Internacional de Mostres de Barcelona o el del IV Premi Internacional de Dibuix Joan Miró. Ha exposat els seun treballs juntament amb Giralt-Miracle, Pla-Narbona i Gervasi Gallardo a la Sala Gaspar de Barcelona.